Somos muy dados a hacer chanzas de varias cosas, y eso está bien... a veces. Hay una frase que solemos decir para expresar que alguien tiene una tozudería fuera de lo normal o para cuando la cabezonería de alguien se hace particularmente molesta para alguien (la puntualidad sin arrepentimiento de Daiva, la determinación contumaz de Rivas por causar destrucción y desternillantes e incomprensibles situaciones límite...) Pues bien, hay un señor que se siente dolido. Sí, hay un señor en California, que lo está pasando mal por culpa de una enfermedad que él no ha buscado en ningún momento. Os dejo, sin más preámbulos, con su historia.
Dos breus aportacions per a una nit de dissabte en la que no sabeu que fer, o un altra per si el diumenge pel mati vos heu donat conte que heu fet algo que no tocae.
Pues buscando cosas en internete me he encontrado con el trailer de lo que puede ser la película más malvada de la histroria "Halo: the movie". ¿Conoceis el videojuego? ¡pues sufrid la película!
Una pista: la productora está en Bombai....
Si habeis llegado hasta aquí... Siiii, habrá que ir a verla
P.D: aquí os dejo el bonus track... ¿Y si E.T. no fuera tan buen rollero?
Arran d'una reunió —extremadament maligna, com no podia ser d'altra manera— entre Daiva, Wonka i jo, vam decidir donar per encetada la nova temporada del nostre benvolgut i abandonat en estiu blog. (redoble de tambores, por favor!)
I com sembla que me tocarà a mi obrir foc, allà que vaig; només espere que el meu treball siga més efectiu que el d'aquesta gent!
Bé, com ja sabeu alguns, al llarg de l'estiu m'he dedicat a recopilar vídeos de grues —que no rues, encara que també haguera estat bé— que, en efecte, són vídeos de gent fent el capullo amb grues. I és que és cert: la gent que té poder, el pot aprofitar per fer coses boniques i divertides —tot i no ser massa útils—, a la manera d'una nova atracció de l'aquarama...
...o oferir, per contra, llavar els cotxes debades, amb la bondat afegida de que, probablement, no mai et caldrà tornar a rentar-los.
Però per desgràcia, em sembla que he d'anunciar un luctuós esdeveniment que és evident que és a punt de passar, malgrat que no siga una bona notícia: el fin del món és prop: arrepentiu-vos dels vostres pecats —dels que no hageu tingut temps de cometre encara, s'entén—. I és que la recursivitat inherent a aquest vídeo —nota: què es la recursivitat? recursivitat!— ens fa pensar que ben prompte l'univers implosionarà com a conseqüència d'una paradoxa lògica —un loop infinit— on un gat es vorà a sí mateixa veent a més gats mirant-se a sí mateixa mentres veien altres gats mirant... el nyan cat! Maleits!
(infinite recursion mode on?)
et caetera ad infinitum!
I no és per res, però els primers efectes sobre la realitat coneguda —anomenada Matrix, tal vegada?— s'estan començant a notar: ací teniu a una parella de russos aprendius de songoku que, en lloc de tirar, kames, tiren coloms! Sí, xiquets, sí, el món s'acabe:
Així que espere que hageu tret unes conclusions adients i encertades d'aquest curiós i inevitable fenomen! Carpete dies!
PD: sí, tenia massa temps entre mans perquè tenia massa temps entre mans perquè tenia massa temps entre mans perquè tenia massa temps entre mans perquè tenia massa temps entre mans (omg, no more recursion!)