Com he vist una successiva i ràpida col·lecció de posts —fins i tot un de la poc locuaz Àngela—, me n'he adonat que cal afegir el meu granet d'arena. Així que ací teniu un reduït popurrí (o patchwork, com li agradaria dir a Tomàs, que és molt fisno) de malignitats que he trobat en un moment.
A) Un xicotet gran moment de venjança:
Com ja sabeu, els anglesos són uns tipos molt tradicionalistes als quals els agrada molt fer el ganso vestint-se rar. Una d'aquestes tradicions consisteix en que la banda reial galesa toque una peça en honor de qualsevol cap d'estat/president/etc que arribe per visitar a la reïna; una d'aquestes visites va ser la del Rei Abdullah de Aràbia Saudí, un tipo que a la gent de la banda, músics refinats, no els acabava de caure bé —per què? al cap i a la fi només havia patronitzat llibres tan interessants com “Les dones i l'infern”. Total, que com a bons tradicionalistes no anaven a anar-se'n sense tocar, però van decidir tocar una peça ad hoc que, pel que pareix, l'inculte rei Abdullah no va saber apreciar. Però espere que vosaltres sí:
Com supose que, si continueu llegint fins ací, és senyal que esteu prou desfeinats, vaig a delectar-vos amb més malignitats:
B) Un greatests hits del youtube... a ritme de Bohemian Rhpasody
c) La mà dreta de Chuck Norris —o la seua màquina d'afaitar—, que et pot servir tant per exterminar una caixa de tampons com una retama de xiquets revoltosos. I trobe que la musiqueta que porta el vídeo acompanya prou.
d) Per últim... COMPANYS! AQUESTA NIT SOPAREM EN EL MCDONALDS! (o potser millor: ENS LLEVARAN LA DIGNITAT PERO NO MAI ENS FURTARAN LA FRIKOOOOOR...) Trieu l'eslogan que més vos vinga de gust.
A reveure!
